Derrames i pressupostos: com afrontar-los sense conflictes ni ensurts econòmics

Què són les derrames i per què generen conflicte

En moltes comunitats de propietaris, la paraula derrama provoca nervis. És aquell moment en què els números no quadren, les obres no poden esperar i els veïns comencen a mirar-se amb desconfiança.

Tanmateix, les derrames comunitàries no són el veritable problema; el problema és no estar preparats. A Gespro Comunitats, hem vist molts casos en què la manca de previsió o d’un fons de reserva converteix una reparació necessària en un autèntic maldecap col·lectiu.

Una bona gestió dels pressupostos comunitaris i una comptabilitat transparent són essencials per mantenir la convivència i l’estabilitat econòmica.

Quan arriba la derrama inesperada

Tot anava bé fins que, un dia, la façana va començar a desprendre fragments o l’ascensor va fallar per tercera vegada.

Pressupost de reparació: 35.000 € Saldo de la comunitat: 800 €

Sense un fons de reserva, l’única solució és una derrama extraordinària, sovint difícil d’assumir. En una comunitat de Lleida, cada propietari va haver d’aportar més de 1.000 € de cop, generant endarreriments en els pagaments, discussions i fins i tot morositat.

Com evitar derrames amb una bona planificació

La millor manera d’evitar derrames grans és tenir una planificació econòmica realista.

La llei estableix un fons mínim de reserva del 10 % del pressupost anual, però a la pràctica moltes comunitats mantenen quantitats simbòliques o no actualitzen les quotes des de fa anys.Una petita actualització pot marcar una gran diferència:

“Pujar 2 € al mes pot evitar una derrama de 2.000 € l’any següent.”

A més, cal revisar el pressupost cada any i adaptar-lo a l’IPC, als costos energètics i a les necessitats reals de manteniment de l’edifici.

Solucions quan la comunitat no té diners

Algunes comunitats intenten estalviar massa, però això acostuma a sortir car a la llarga. Quan no hi ha fons suficients per afrontar una derrama, hi ha alternatives vàlides:

1. Fraccionar els pagaments

Permet repartir la derrama en diverses mensualitats, reduint la pressió econòmica sobre les famílies. És una opció ideal si la comunitat té una bona organització i control de cobraments.

2. Sol·licitar un crèdit comunitari

Els bancs ofereixen finançament col·lectiu per a comunitats de propietaris. No requereix avals personals, i cada veí paga la seva part amb terminis còmodes. Exemple real: una comunitat de Barcelona va demanar un préstec de 50.000 € per millorar l’accessibilitat; cada propietari va pagar uns 40 € més al mes durant 10 anys.

3. Demanar subvencions o ajudes

A Catalunya existeixen programes de suport com els fons Next Generation o les ajudes de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Aprofitar-los pot reduir fins a un 40 % del cost total de les obres.

Casos reals de derrames conflictives

Els tribunals estan plens de casos on la manca de planificació o la falta d’acords clars han acabat en litigis llargs i costosos.

• Sentència del Tribunal Suprem (2025): tots els propietaris han de contribuir a les derrames aprovades en junta, fins i tot si no utilitzen el servei afectat.

• Cas publicat a OKDiario: un grup de veïns va quedar exempt de pagar una derrama gràcies a un pacte previ als estatuts.

• Cas real publicat en un blog jurídic: una comunitat sense fons de reserva va haver de demanar un crèdit urgent per reparar el sostre del garatge després d’unes pluges torrencials. El retard en la decisió va encarir l’obra un 15 %.

  
  

Aquests casos demostren la importància de tenir documentació clara i actualitzada.

Quan apareix la morositat

La morositat és una de les principals fonts de conflicte entre veïns. Quan alguns no poden o no volen pagar la seva part, la resta acaba assumint la diferència.

Passos recomanats:

1. Notificar formalment el deute (per carta o burofax).

2. Aprovar la reclamació en junta.

3. Iniciar un procediment monitori per recuperar l’import.

Mentrestant, la comunitat pot suspendre al morós del dret a vot o de l’ús d’instal·lacions no essencials. Tot i això, l’objectiu ha de ser sempre la mediació i la transparència, no la confrontació.

Com comunicar pressupostos sense tensions

Moltes discussions neixen de la manca de comunicació. Quan s’aprova una obra o una derrama, cal explicar amb claredat:

• Què es paga i per què.

• Quins beneficis aportarà a la comunitat.

• Quines opcions hi ha per afrontar-ho sense ofegar-se econòmicament.

A Gespro Comunitats recomanem presentar la informació de manera visual i entenedora, amb gràfics, comparatives i exemples reals.

Un pressupost entès és un pressupost acceptat.

Conclusió: la millor derrama és la que no cal fer

Les derrames són inevitables, però no han de convertir-se en un problema. Amb una planificació econòmica adequada, una gestió transparent i un fons de reserva suficient, qualsevol comunitat pot afrontar els reptes sense perdre l’harmonia veïnal.

“La comunitat és com una família: necessita bones normes, transparència i algú que sàpiga escoltar i resoldre. A Gespro hi som per això.”